diumenge, de desembre 03, 2006



Òrt Godolin es clavat per una novèla carrièra redonda d'En President Woodrow Wilson, lo teorician e president american de las nacions d'Euròpa, contra los imperialismes europèus, l'òme de l'invencion de la societat de las nacions, a Ginèbra, societat de patz aprèp la guèrra europèa e mondiala de 14/18 que l'imperialista Hitler a destrusit ambe l'assentiment favorable anglés e francés. Se i aviá una astrada politica a Tolosa, seriá una astrada aquesta, e vièlha, que liga la poësia occitana a un apelacion d'una carrièra redonda per un òme que a bastit un Euròpa plurinacionala, contra los imperialismes, President Woodrow Wilson. Qui se ne tòrna sovenir a Tolosa al XXen sègle ?
L'aiga amaga una frasa de Godolin, perqué aquesta aiga amaga aquesta frasa ? Quin es Godolin per la populacion de uèi, sapient que cap politician d'auèi parla e pensa a el quand farga una politica lingüistica, o dona puslèu una pichonèla subvencion a d'associacions militantas, que son sempre de felicitar.
Sem en decembre e lo temps de Tolosa es al solelh, un pauc freg mas gaire, es lo recalfament de la planeta, que l'activitat de l'imperialisme, o del nacional-imperialisme, destrusís pauc a pauc, coma la lenga occitana a la fin del XIXen sègle dinca uèi.

dilluns, de juliol 10, 2006

Montsegur

Per temps fosc o clar, Montsegur es un mite de l'occitanisme modèrne.

Devernoy, Nelli, Roquebert, Brenon, cadun a son temps, mas sancierament en XXen sègle, i an portat una pèira, dins libre d'istòria, de poësia, de filosofia ... e tanben d'autres i portèran farlabicas e polemicas.

Al entorn de la fèsta nacionala lo CAOC i pòrta un fuòc sul prat istoric, dempuèi 30 ans. L'endreit es viu dempuèi sègles e sègles, e la vida dels "bons cristians" a marcat l'endreit pendent sonque 40 ans. Lo catarisme i seriá estat matat per la glèisa catolica de Roma e l'ajuda del poder parisienc.

Uèi son los toristas que i pássan ( en engráissan la caissa dela comuna ) e i vènon de la planeta sancièra.


Es la crotz comtala, o crotz tolsana
( sense l'estela del Felibrige es pas la crotz de la bandièra nacionala occitana)
© jardin del Bolingrin a Tolosa, estiu 2006
© fòto en Jacme

diumenge, de juliol 09, 2006


Las rasons del poëma de F.C. son benlèu aquí : a Ròca-Fixada i a panèu en lenga occitana, per informar los toristas del planeta que pássan dins lo vilatge occitan dels pre-Pirinèus. Lo cònsol i parla occitan tanben.

dissabte, de juliol 08, 2006


Color occitana del Bolingrin a Tolosa
© fòto del Jacme Julhet 2006
© servici comunal dels jardins de Tolosa

Flor d'un jardin occitan
© fòto d'en Jacme estiu 2004
La lenga que tant me platz

La lenga que tant me platz a l'odor dau pan de blat, quand coi e coma en lo forn blandat.
La lenga que tant me platz a lo perfum daus champs de blat ; la flor ne'n sent melhor que la flor d'irange.
La lenga que tant me platz fai lo brut daus gruns de blat embrejats jus la mòla.
Quand òm la parla, creiriatz minjar dau pan de blat, meulhós dins la crosta tendra,

creiriatz veire daus modelons de blat, e las meissons suerten dau semenat coma si germenaven de la tèrra.
Si m'aprueime a la Senta-Taula, voudria 'na ostia de pan de blat, per comuniar tot per lo còp emb lo bon Dieu e emb la tèrra,

ensemble belament 'semblats, coma l'alen a la saba daus blats dins la lenga que tant me platz.

Marcela Delpastre
« D'una lenga l'autre »
edicions dau Chamin de Sent Jaume
re-editat en 2001.
Queu país
Anei vers queu país :
desvelha-te !
Anei vers queu país, coma aniriatz ad un maic, li borrar sus l'espatla: desvelha-te !
Quant be d'autres, davant ieu, an dich:
desvelha-te ?
Na Marcela Despastre, escrich de 1974.

dissabte, de juliol 01, 2006


Ròcafixada

Castèl de Ròcafixada
Tas parets veiran l'armada
De Guí de Montfòrt botar
Fòc e flambas a l'entorn.
Castèl gris de Malastrada,
Na Marquesia de Lantar
Tos vièlhs merlets freds totjorn
Trevarà, desconsolada.
Son còr es en grand pena :
Esclarmonda, sa felena,
es tornada dins l'asur
Sul lenhièr de Montsegur.


Mas as benlèu tu, trobador,
Sauràs dire sa dolor ?

Felip Carbona
Extrait del Gai Saber n°501, 88e annada.




Montsegur
Lòc simbolic
per la dignitat dels pòbles.